El Japó és un mercat de gran interès per als empresaris de tots els sectors, però la seva cultura i la seva arrelada tradició fan que entrar al seu sistema de consum no sigui fàcil. Tot i així, el món bridal hi té moltes oportunitats d’expansió, atesa la tendència entre les dones japoneses d’agafar com a referència la moda nupcial occidental.
Hàbits de compra
Les futures núvies japoneses tenen uns hàbits de compra molt condicionats pel venue escollit per a la celebració, ja que l’elecció de l’estil del vestit dependrà del tipus d’espai. A més, la seva elecció també estarà limitada a les botigues que formin part de l’empresa contractada, si no volen pagar una penalització.
Tenint en compte aquest factor, la recerca del vestit sol començar amb una antelació inferior a l’any. Un 50% de les núvies inicien el procés entre 6 i 4 mesos abans del dia de l’enllaç. Segons l’ICEX, un dels moments preferits per als japonesos per casar-se és la primavera, època predilecta per al 28,7% de les parelles. Això es deu tant a la climatologia com a les connotacions culturals que els aporta aquesta època de l’any (temporada del Sakura a l’abril, la Golden Week al maig i la June Bride al juny).
L’elecció de l’estil del vestit dependrà del tipus d’espai i de les botigues que formin part de l’empresa contractada, si no volen pagar una penalització.
Tendèncias a l’alça
Un dels estils preferits per les núvies japoneses són els vestits silueta A i tall de princesa, tot i que també comencen a tenir interès per altres patrons, com l’imperi, el sirena o el tipus columna, model cada vegada més demandat. La majoria llueixen dos dissenys diferents el dia de la seva boda: el primer acostuma a ser blanc, mentre que, per al segon, prefereixen un vestit de color que acostuma a ser voluminós i de color pastel. Fins i tot, en algun cas, les botigues arriben a sol·licitar a la marca la possibilitat de tenyir algun vestit blanc, ja que aquests models s’ajusten més als desitjos de les núvies.
Les firmes occidentals tenen molt bona acollida entre les núvies japoneses, tot i que és necessari adaptar-los, perquè prefereixen transparències, obertures i escots menys pronunciats que els que llueixen les núvies europees i americanes.
Pel que fa a les firmes de referència, és important saber que, tot i que Yumi Katsura està consolidada com, potser, la marca més reconeguda en l’àmbit nacional, les marques internacionals tenen un pes específic important en el sector bridal. Algunes de les firmes amb més presència són: Antonio Riva, Carolina Herrera, Peter Langner, Pronovias, Rosa Clará, Marchesa, Oscar de la Renta, Reem Acra, David Fielden, Monique Lhuillier, Angel Sanchez, Yolancris, Jenny Packham, Temperley London, Caroline Castigliano i Elisabetta Polignano. Pel que fa a marques que comencen a tenir presència en algunes botigues japoneses, destaquem Sophie et Volià, Claire Pettibone, Ersa Atelier, Marco & María, Hayley Paige, Cortana i Tot-Hom.
Un dels estils preferits per les núvies japoneses són els vestits silueta A i tall de princesa, tot i que també comencen a tenir interès per altres patrons, com l’imperi, el sirena o el tipus columna.
En les bodes japoneses, les núvies porten el vestit posat només dues o quatre hores, en funció de si han escollit un o dos models. Les seves cerimònies són més breus que en els països occidentals i més tranquil·les —es mantenen asseguts durant tot l’esdeveniment —, motiu pel qual el bon estat del vestit està garantit. Les núvies presten especial atenció a aquest punt, ja que, en la majoria dels casos, el vestit és de lloguer i s’han compromès a tornar-lo en perfecte estat.
El futur del kimono
Pel que fa al quimono, cada vegada són menys les dones que decideixen lluir aquest vestit tradicional que durant tants segles ha estat protagonista absolut de les bodes en qualsevol de les seves variants: irouchikake, shiromuku o kurohiki. Acostumen a escollir-lo les núvies que celebren la boda en un santuari, encara que, de totes maneres, per al banquet opten per un vestit blanc i de disseny occidental. Avui en dia, el més habitual és utilitzar el quimono per fer-se les fotos abans de l’esdeveniment. Per a l’ocasió, les núvies lluiran el vestit tradicional i el pentinat i el maquillatge que marca la tradició.
Acostumen a escollir-lo les núvies que celebren la boda en un santuari, encara que per al banquet opten per un vestit blanc i de disseny occidental.
L’elecció d’incorporar el quimono a la cerimònia té la seva raó de ser en el fet de mantenir les tradicions i no en creences religioses. L’aspecte religiós al Japó està perfectament resolt pel que fa a la celebració de la cerimònia. Tot i que trobem varietat de religions al país —un 47% de ciutadans budistes i un 47,4% de sintoistes, segons un estudi del 2016 de l’AACJ—, a l’hora d’organitzar l’enllaç aquest no és un factor determinant, ja que les guest house on se celebren els banquets disposen, habitualment, de capelles i altars polivalents per tal que els membres de totes les religions puguin organitzar l’esdeveniment d’acord amb la seva creença.
Conclusions
Les firmes occidentals tenen molt bona acollida dins el sector bridal japonès. Tot i la importància de la tradició dins la boda japonesa, un dels dos vestits que utilitzen les núvies japoneses per la celebració acostuma a ser blanc i de disseny occidental.
